Solstici d'hivern

La nit més llarga de l’any és un ritual que lliga la humanitat amb la terra. Parem, prenem el temps d’escalfar-nos i narrar històries que ens recordin que un dia, els humans, vam viure lligats a les llunes, l’aigua, la terra i el foc.

Sinopsis

És l’hivern i els camins a les muntanyes estan nevats. Una pagesa perd un guant de llana al mig del bosc. Tan enfeinada com va ni  se n’adona. Ha d’afanyar-se a preparar tot de coses bones per celebrar amb els seus la nit més llarga de l’any. Al bosc, el guant serà la llar perfecta pels animals morts de fred. A casa, una família menja, canta i fa cagar el tió a la vora del foc.

 

Una revisió antropològica de la tradició que deixa enrere la visió comercial nadalenca per recordar-nos el sentit simbòlic de fer cagar el tió.

Edats

A partir de 2 anys

Els menuts han d’anar acompanyats d’un adult. És important que estiguem a prop, així en els moments d’intriga, sempre tenen una falda on tranquil·litzar-se i seguir escoltant. I és tan millor escoltar junts!

Quants hem de ser?

Sessió de contes

  • Grups de 20 nens com a màxim acompanyats d’adults, siguin mares/pares o mestres.

Pensat per biblioteques i sales petites: primeres passes, nascuts per llegir, contes al bressol, etc…

Què necessitem?

Sessió de contes

  • És recomanable que sigui un espai recollit i silenciós, lluny de zones de pas o de portes practicables.

  • Espai escènic: 3m per 3m.

  • Arribada a l’espai: 30minuts abans de l’hora d’inici de l’activitat.

  • Recollir: 5 min

  • Durada de l’espectacle: 35min + temps compartit

  • Aigua i espai per canviar-se.

Proposta pedagògica

  • Desvetllar l’escolta.
  • Acostar els nadons al llenguatge a treavés d’un món fantàstic, imaginari.
  • Convidar-los a la nostra llengua d’una manera musical i creativa perquè més endavant trobin el gust de llegir i facilitat en ordenar el seu pensament.
  • Oferir històries de sonoritat agradable, on la llengua és una partitura.
  • La proposat visual d’un món petit com ells on el protagonista és el color blau.
  • El joc lliure i espontani s’estableix amb els nadons i els pares i mares a través del tacte, la vista i la oïda.
  • Que no comprenguin tots els mots no vol dir que hàgim de descartarparaules elaborades. Si els privem de les paraules que no entenen, comles descobriran? Com n’aprendran el significat?

Quan n’hi ha prou, de contes?

Els més petits escolten de diferents maneres: asseguts i quiets, des d’un racó, ben a prop de la narradora, ballant o cantant…

Però és imprescindible que els adults els oferim un espai de silenci.

Cada dia és diferent. Potser amb un conte el nostre menut ja ha après tot el que necessitava. Quan el seu moviment és desconnectat del conte, quan els altres no poden escoltar amb comoditat, és moment de marxar.

El conte no ha de ser mai una obligació!

Descarregar dossier

Glups! Dossier Sessió de contes