De com vaig descobrir Maüra dins de l’obra de Miró

with No hi ha comentaris

Per Marta Gorchs *El nou espectacle de la Cia Sifó és ‘Maüra, filla de la terra’ amb una iconografia, etc… inspirades en Miró. Sóc consumidora d’art, m’agrada la pintura, especialment les avantguardes del segle XX i m’agrada la pintura de Miró. Els seus quadres em parlen a través de la senzillesa, les formes simples i arrodonides i els colors vius. Un dia vaig anar a la Fundació Miró acompanyant a una bona amiga i companya d’ofici, la Praline, còmplice d’aquest projecte. Passàvem de sala en sala i mentre admiràvem les obres dèiem: seria bonic fer alguna cosa amb tot això. Ens parem a la sala hexagonal de la Fundació, allà on hi ha menys gent, on s’està més tranquil. Tot mirant un quadre em ve al cap un conte que explico. Un conte que he sentit en boca de la Praline, com molts d’altres del meu repertori, i que jo he traduït al català. I és ara el moment màgic, el moment que salta l’espurna dins meu que diu: això és Maüra! És curiós com els motius del quadre agafen relleu mentre jo m’explico el conte per dins. I és encara més curiós quan comparteixo aquesta sensació amb la meva acompanyant i veig que a ella li ha passat exactament el mateix.

Maüra, Filla de la Terra viu dins dels quadres de Miró. Si, el seu llenguatge simbòlic -dona, ocell, estrella, sol i lluna – és l’escència d’aquest conte d’orígens. L’entusisme ens acompanya fins bona estona després d’haver sortit del museu i cada cop que ens trobem en els següents anys seguim parlant-ne. Hem de fer aquesta història amb Miró! L’inici dels projectes és apassionant. S’obren totes les possibilitats, hi caben totes les idees. Tot està per fer i tot és possible, com deia el poeta. Però hi ha coses que s’imposen evidents: jo acompanyada dels dibuixos de Miró convertits en titelles per portar-los al meu terreny teatral. Però Miró deu tenir drets d’autor. Primer de tot cal demanar autorització. Oh meravella!! Sucessió Miró SL autoritza el nostre projecte. L’aventura pot començar.

Torno a la Fundació després d’aquella primera vistia . Em converteixo doncs en directora de càsting. Visito el museu com mai ho havia fet. Passo per totes les sales, esquivant grups de japonesos i veient passar grups de nens de 3 anys. Algunes les passo de llarg en d’altres m’hi aturo una bona estona en d’altres hi torno més tard, com empesa per una necessitat imperial de tornar a veure tal quadre. Pujo a la biblioteca i fotografio tots els elements que he escollit. Com un detectiu amb les seves proves valuoses me’n vaig a casa. Ja està, l’aventura creativa ja ha començat. D’aquesta primera revelació ja en fa quatre anys. Però tot té el seu moment. Filla de la Terra ens ha esperat fins ara. I avui aquest espectacle pels més menuts és una realitat.

 

Follow Marta Gorchs:

Latest posts from

Leave a Reply