Per què explico contes amb visió de gènere?

with No hi ha comentaris

Sóc la primera dona de la meva generació familiar que tinc l’oportunitat de fer sentir la meva veu dalt d’un escenari. Que puc triar què explico i com ho explico. I és amb la maternitat que comprenc que encara té més sentit explicar contes si ho faig des de la meva perspectiva de dona que viu, cria  i treballa Avui, Aquí.

Aquest novembre, a la Fira Mediterrània de Manresa vaig conèixer un músic (masculí) que em va demanar a què em dedicava. Val a dir que era algú sensibilitzat, ja que era músic d’una cantant, dona. Li vaig fer un resum i quan li vaig dir que l’últim espectacle de contes era amb visió de gènere, de nenes que creaven i inventaven, en va dubtar. Va demanar aclariments, va buscar matisos de “visió de gènere”. I vaig haver de justificar si era prou de gènere el contingut d’allò que deia. Com si ser dona, mare, emprenedora, treballadora autònoma del sector de la cultura no fos prou!

Doncs sí, treballo amb la meva perspectiva de dona que crea i cria avui, aquí. Entenent els meus ritmes vitals i creatius que no són, ni de bon tros, els que marca el sistema cultural que han muntat. Indústries culturals? Quin disbarat tan allunyat de la meva realitat!

Ser mare i creadora és el meu acte de desobediència civil. Perquè per fer les dues coses cal no creure’s ni una mica l’eslògan estrella: o bé ets mare, o bé ets una gran professional. Doncs no és cert, veniu-me a escoltar.

I sí, explico contes NO només de nenes, però També. Contes en què els nens puguin comprendre que poden ser delicades princeses amb dret a ser salvades alguna vegada. Contes de guerrers perquè les nenes sàpiguen que el valent que les ha de salvar viu a dins seu.

Amb els anys vaig trobant la meva veu i gaudeixo de la meravellosa oportunitat que m’ha donat la vida perquè a través de mi, totes les generacions callades puguin fer-se sentir.

Leave a Reply